jueves, 6 de julio de 2017

Tòpics de directors/es de biblioteca que escolto i no comparteixo.

1. La solitud del director.

Mai m’he sentit així. Sempre m’he recolzat en els companys per avaluar i prendre decisions i quan no ho he pogut fer amb ells sempre he trobat algun superior o algun company de fora de la biblioteca que m’ha ajudat.

També és cert que pel meu caràcter no he estat mai d’explicar les penes. Més aviat m’agrada compartir les alegries.

2. Treballem les 24 hores.
Jo, no. Ni per tots els diners del món! És veritat que un cop acaba el meu horari laboral llegeixo articles i tuits sobre biblioteques, lectura i cultura però ho faig perquè és el meu àmbit d’interès i per oci. No ho considero feina i ningú m’ho exigeix.

Quan sóc fora de la biblioteca desconnecto totalment. Em dedico a la família, a portar la casa, a fer coses que m’agraden i realment penso que descansar i desconnectar em fa ser més productiu i millor treballador. No em considero imprescindible i tampoc vull que els altres considerin que ho sóc.

3. Estem estressats.

Jo puc dir que no sé què és l’estrès. He tingut moments de sobrecàrrega de feina, sí, i sovint. Però estrès, estrès, no l’he sentit mai. Aquestes són algunes de les claus que a mi m'han anat bé en aquest sentit:

- la meva vida personal és més important que la meva vida professional d’aquí a Lima!

- No ser excessivament competitiu.

- Raonar i no personalitzar les situacions.

Bé, sobre això podria estendrem molt més. Potser li dedicaré una entrada única al bloc per parlar del tema. Si algú m’anima a fer-ho serà més fàcil.

4. Hem de saber de tot.

Per què? És impossible! Jo no sé de moltes coses i no ho amago. El més important és saber a qui o a on acudir en cas de necessitat. I en tot cas estar sempre disposat a aprendre.

5. Gestionar personal és dur.

Sí, en molts casos, però per a mi és dels aspectes més gratificants de la meva feina. Aquí em fa entre por i vergonya estendrem més, així que aquí ho deixo.

6. Comuniquem poc, sobretot les emocions.

Això surt sempre a totes les formacions sobre lideratge o conflictes i a d’altres cursos que no sé com nassos el formador s’ho fa venir bé per acabar parlant d’això. Al final sempre proposen algun tipus d’exercici per ajudar-nos a dir-li a algú que fa bé les coses, per dir-li gràcies, per demanar-li perdó, per reconèixer errors, etc. Uf! jo vaig ho dic i prou. Es que no ho veig tan difícil, francament.

També tinc un bloc on escric coses que em venen al cap i que per sort ningú llegeix.

7. Nivell d’exigència alt.

En això estic bastant d’acord però ajuda bastant a NO creure’s moltes de les “xorrades” sobre motivació que circulen i que ens expliquen a les formacions.

Per molt que ens empenyem hi ha coses que no es poden aconseguir o que requereixen un període llarg de temps per assolir-les. Ser realista de tant en tant va bé.

Per altra banda, està molt bé corregir les mancances amb creativitat però hi ha algunes coses que si els de dalt no posen remei difícilment ho farem nosaltres. Així de fàcil.


Vosaltres, teniu algun tòpic que escolteu però que no compartiu?

domingo, 23 de abril de 2017

Relat



Aquell dijous a la nit es va ficar al llit amb més neguit que son. Al seu costat la seva nova parella dormia profundament. Ella no podia dormir esperant la trucada. Per una banda, desitjava que no sonés el mòbil i que tot hagués acabat, però per una altra banda, egoistament, esperava que sonés perquè així s'acostaria una mica més a ell.
Finalment, el mòbil va sonar just quan s'acabava de dormir. Amb la sensació de no haver descansat va respondre a la trucada:
- a on?.
A l'arribar va trobar-se als seus companys amb la mateixa cara de cansats que ella.
- Bona nit.

- Bona nit? això digui-li a la família d'aquesta pobra noia.

- Al gra, si us plau.

- La víctima és una noia de 19 anys d'un metre setanta. 68 quilos. Morena, de cabell llarg i pell molt blanca. Una dona atractiva. Causa de la mort: asfixia. Segurament amb una bossa de plàstic. El cos va ser trobat lligat pels canells i penjat de la branca d'aquest arbre. La corda de color blanc sembla que podria coincidir amb la corda del banquer assassinat dijous passat trobat lligat a una cadira. Estem investigant si hi ha algun tipus de relació entre els dos.

Després d'unes hores investigant i recollint proves de l'escena del crim, tot l'equip de la policia va desplaçar-se a la comissaria.
- Repassem els crims breument:
Tots els crims s'han produït en dijous al vespre.
Les víctimes són:
Una noia jove de cabell negre, raça blanca, d'ulls blaus. Morta per congelació. El cos va ser trobat estirat al terra amb els ulls oberts. Cap rastre d'agressió ni sexual ni de cap tipus.
Una altra jove, cabell negre, raça blanca. Causa de la mort per ofegament. El cos va ser trobat lligat a sobre d'una roca per evitar que s'enfonsés. Al cos no s'han trobat senyals d'agressió.
Un home de 45 anys, de raça blanca, cabell castany. Asfixiat. Va ser trobat lligat a una cadira en postura asseguda. L'assassí va vestir el cos després de la mort amb camisa blanca, corbata negre i pantalons negres.
Un home de 35 anys, de raça blanca, cabell negre. Trobat ofegat a dins de la banyera de casa seva.
I finalment, la víctima d'avui.
Sembla ser que l'assassí tria les seves víctimes de forma aleatòria. No sabem quin és el mòbil dels assassinats. L'única pauta és que els assassinats es produeixen els dijous.

Ja feia unes hores que la inspectora mirava les fotografies de les víctimes i de les escenes del crim enganxades a la paret de la sala de reunions de la comissaria i no treia res en clar. Es sentia fatigada i sabia que necessitava descansar i desconnectar durant una estona. Se'n va anar a buscar a la seva filla a la biblioteca per convidar-la a berenar. Ella també necessitaria desconnectar de l'estudi.
Només creuar la porta de la biblioteca la inspectora va topar amb un mural de fotografies. No podia apartar la mirada. Era atreta. Aquelles fotografies les coneixia perfectament. Deia: "Exposició de "Book Face Friday" de la biblioteca".






- Hola inspectora, li agraden les meves fotografies?
- Qui és vostè?
- Sóc el bibliotecari i l'autor d'aquestes fotografies.
-  Vostè?
- Sí, senyora, jo. La mateixa persona que cada dia pregunta a la seva filla com ha anat l'escola i l'ajuda a fer els deures mentre el seu pare i la seva mare la deixen aquí, sola. Sóc el mateix que la convida a participar en els tallers de manualitats que fem a la biblioteca. El mateix que li recomana llibres per llegir mentre segurament el seu pare i la seva mare no tenen ni idea de que li encanta llegir.

La inspectora no es podia creure que un assassí rondés tan a prop de la seva filla. Va començar a sentir por d'aquell home per la seva filla i per ella mateixa.
- Hauria de llegir més, inspectora. La lectura li hauria ajudat a salvar vides, a més de millorar la seva, és clar.
Veu que hi ha un espai buit al mural? El reservo per a vostè. Vostè completa el mural.
El bibliotecari, que portava a una mà un llibre, va fer el gest de buscar algun objecte a una butxaca del darrera dels pantalons.
La inspectora va treure la pistola i el va apuntar al pit.
- No es mogui! Tregui les mans del darrera a poc a poc i posi-les a sobre del cap.
El bibliotecari va fer un mig somriure maliciós. Va alçar el llibre fins posar-lo davant de la cara de la inspectora. La inspectora va percebre dos enlluernaments. Un del tret de la seva pistola i un altre del flaix de la càmera de fotos que havia tret el bibliotecari de la butxaca.
Ara el mural de "Book Face Friday" és complert.



lunes, 6 de febrero de 2017

Sobre el "Cas Carme Fenoll"



La Carme des d'abans de ser Cap del Servei de Biblioteques ja era una professional exemplar i inspiradora per a molts bibliotecaris. O es que no recordeu l'Arteca?
Si algú em demanés: "Digues-me tots els noms de Caps del Servei de Biblioteques de Catalunya que coneguis". Només sabria dir un sol nom: Carme Fenoll. I es que ella ha apropat als bibliotecaris i bibliotecàries de tota Catalunya i de totes les administracions. Aquest, precisament, és un dels seus forts: crear xarxa entre persones, entre institucions, entre administracions, entre equipaments, etc.
La seva sortida ens ha sorprès a molts per la seva bona feina però també per les bones paraules que tant el conseller Santi Vila com el Sr. Jusèp Maria Boya li van dedicar a la darrera trobada de direccions de biblioteques públiques.

Qui treballa a l'Administració pública coneix les normes del joc. En el procés de selecció de la Carme Fenoll el candidat ha guanyat per la diferència de mèrits que concedeix el nivell D de català. Casos com aquest passen sovint als processos de selecció públics però no tenen tanta rellevància perquè afecten a auxiliars, conserges, bibliotecaris, directors de biblioteques, etc. Això pot passar. Hi ha qui  per 0.15 punts ha perdut o deixat de guanyar una plaça.

Val a dir que no conec el cas en profunditat i vull pensar que el candidat que ha guanyat la plaça ho ha fet pels seus propis mèrits i té tot el meu respecte i la meva enhorabona i li desitjo molta sort perquè la necessitarà. Substituir a la Carme Fenoll és un gran repte i fer-ho igual de bé o millor ara em sembla impossible.


Podríem dir que la polèmica ve donada per les sospites que genera el fet que el candidat que ha guanyat és membre del partit polític d'ERC. Home, podria ser una casualitat! Ho dic de debò. Hi ha molts bibliotecaris amb carnet de partits polítics que treballen a l'Administració i no per això s'ha de pensar que la plaça de funcionari no l'han guanyat amb el seu esforç. En qualsevol cas, tractant-se de biblioteca pública, tenir carnet d'algun partit polític, del que sigui, hauria de restar mèrits en un procés de selecció per què la biblioteca pública ha de ser imparcial políticament.
De totes maneres, si s'ha creat aquesta polèmica deu ser perquè algú coneix algun cas d'enchufisme pel fet de formar part d'algun partit polític o per "cunyadisme", no?

Per altra banda, i amb això no faig referència al "Cas Fenoll" ni a la persona que la substituirà (o no). El que sí és cert i contrastat és que en un procés de selecció públic el que compta són els anys que has ocupat un càrrec a l'Administració i no si el que has fet ha estat una bona feina o no. Per tant,  una persona que, en el millor dels casos, porta vint anys limitant-se a fer acte de presència al seu lloc de treball té més possibilitats de guanyar una plaça que algú que porta treballant deu anys i ha fet més feina que l'altra en vint. Cap sistema és perfecte. D'acord. Però és injust i contraproduent. I així es vol renovar l'Administració?

Per anar acabant, vull donar l'enhorabona a la Carme per la feina que ha fet, per la seva proximitat i per haver enfortit la professió.
També vull donar l'enhorabona al candidat que ha guanyat la plaça i desitjar-li molta sort si finalment ocupa el càrrec.

Finalment, si alguna persona s'ha escandalitzat o rigut perquè ha trobat alguna o algunes faltes d'ortografia en aquest text, vull recordar-li que tinc el nivell D de català i que, tot i que, no és cap garantia d'escriure bé el català, sí pot ajudar en un procés de selecció.

Per cert, que la plaça de la Biblioteca Carles Rahola, Biblioteca Provincial de Girona, està lliure. S'admeten apostes.